Ciertamente vivímos unos tiempos de sucesivos desequilibrios a los que hemos denominado bajo un concepto global "crisis". Muchos son los criterios que determinan esta situación, pero pese a los esfuerzos por reactivar los sectores mediante ajustes presupuestarios, planes de fomento, refinanciación de deudas, etc., la sociedad no recoge estas propuestas con la determinación que se promueven y la desconfianza se mantiene planeando sobre una economía que necesita oxígeno.Deliberar un poco sobre la cuestión, nos lleva a la conclusión de que hemos avanzado excesivamente sin afianzar el terreno, el cataclismo nos ha frenado de tal forma que tenemos que retroceder para reconstruir lo que habíamos sobrepasado de manera inadecuada. Situaciones complicadas que no sólo dependen de los que van delante y ello implica colaboración, una colaboración que debe ser prioritaria a cualquier voluntad propia ya que afecta al colectivo general que va delante y que viene detrás. Lástima que en momentos donde realmente se han de ver las prioridades políticas, sólo se opte por acceder a la cabeza a consta de la negación.
El perjuicio de quienes no son capaces de concebir una sociedad plural y con derechos indiscutibles para hacer de la libre voluntad un frente común sin discriminar minorías o colectivos por ser diferentes a un patrón. Muchas son las formas en las que en los últimos años y debido a la voluntad de progreso que se ha venido generando hacía la mayoría de ciudadanos de este lado de Europa, han visto en sus ganancias y ambiciones un enemigo a batir al que no han podido combatir individualmente y han sabido esperar y aunar esfuerzos en momentos de debilidad para nuevamente reincidir de forma masiva y desde ámbitos diferentes para conseguir su ansiado cambio.
Aquí es donde la sociedad recibe una amplia información que no es capaz de digerir en su totalidad y ello conlleva un desequilibrio de sus actuaciones pese a que el tiempo lo pone todo en su correspondiente lugar, lamentablemente el período que transcurre hasta que sucede, es la parte más delicada y para la que no todo el mundo está preparado. ¿Seremos capaces de reconocer los valores de todos aquellos que en su día lucharon para que nuestro futuro fuese mejor?. La desesperación de la ciudadanía, siempre es la alegría del opresor cuya finalidad es aprovechar el momento para asestar el golpe que a él personalmente le beneficia y no cabe duda que será capaz de falsear para conseguirlo.
Difíciles retos nos aguardan si no somos capaces de recordar que en un trayecto largo, no todo son bonanzas y las dificultades que aparezcan en el mismo, siempre serán más fáciles de sortear entre todos para con el único fin de reconocer a quienes siempre han buscado el bienestar de los ciudadanos con beneficios y servicios que han reducido las diferencias entre clases, un lema antepone prioridades y "primero las personas" define las mismas.
Somos muchos los que trabajamos de una forma altruísta por un ideal que sin duda recoge los valores universales y con ello las necesidades de todos. Apoyar esta causa es un deber, evolucionarla una obligación y con ello asegurar avanzando lo conseguido con tanto esfuerzo y durante tanto tiempo. La experiencia nos demuestra que la unidad que provoca la solidaridad nunca se pierde y de esta manera el mejor camino se hace "unidos en la diversidad" con destino Europa.
Certament vivim uns temps de successius desequilibris a què hem denominat sota un concepte global "crisi". Molts són els criteris que determinen aquesta situació, però malgrat els esforços per reactivar els sectors mitjançant ajustos pressupostaris, plans de foment, refinançament de deutes, etc., la societat no recull aquestes propostes amb la determinació que es promouen i la desconfiança es manté planejant sobre una economia que necessita oxigen.
Deliberar una mica sobre la qüestió, ens porta a la conclusió de què hem avançat excessivament sense fiançar el terreny, el cataclisme ens ha frenat de tal manera que hem de retrocedir per reconstruir el que havíem sobrepassat de manera inadequada. Situacions complicades que no només depenen de què van davant i això implica col·laboració, una col·laboració que ha de ser prioritària a qualsevol voluntat mateixa ja que afecta el col·lectiu general que va davant i que ve darrere. Llàstima que en moments on realment s'han de veure les prioritats polítiques, només s'opti per accedir al capdavant a consta de la negació.
El perjudici de qui no són capaços de concebre una societat plural i amb drets indiscutibles per fer de la lliure voluntat un front comú sense discriminar minories o col·lectius per ser diferents d'un patró. Moltes són les formes en què en els últims anys i a causa de la voluntat de progrés que s'ha vingut generant feia la majoria de ciutadans d'aquest costat d'Europa, han vist en els seus guanys i ambicions un enemic a batre a què no han pogut combatre individualment i han sabut esperar i unir esforços en moments de debilitat per a novament reincidir de forma massiva i des d'àmbits diferents per aconseguir el seu anhelat canvi.
Aquí és on la societat rep una àmplia informació que no és capaç de pair en la seva totalitat i això comporta un desequilibri de les seves actuacions malgrat que el temps el posa tot en el seu corresponent lloc, lamentablement el període que transcorre fins que succeeix, és la part més delicada i per a què no tot el món està preparat. Serem capaços de reconèixer els valors de tots aquells que al seu dia van lluitar perquè el nostre futur fos millor?. La desesperació de la ciutadania, sempre és l'alegria de l'opressor cuya finalitat és aprofitar el moment per assestar el cop que a ell personalment el beneficia i no cal dubte que serà capaç de falsejar per aconseguir-ho. Difícils reptes ens esperen si no som capaços de recordar que en un trajecte llarg, no tot són bonances i les dificultats que apareguin en el mateix, sempre seran més fàcils de sortejar entre tots per a amb l'única fi de reconèixer a qui sempre han cercat el benestar dels ciutadans amb beneficis i serveis que han reduït les diferències entre classes, un lema anteposa prioritats i "primer les persones" defineix les mateixes.
Som molts els que treballem d'una forma desinteressada en l'apartat econòmic per un ideal que sens dubte recull els valors universals i amb això les necessitats de tots. Donar suport aquesta causa és un deure, evolucionar-la una obligació i amb això assegurar avançant ho aconseguit amb tant esforç i durant tant temps. L'experiència ens demostra que la unitat que provoca la solidaritat mai no es perd i d'aquesta manera el millor camí es fa "units en la diversitat" amb destinació Europa.
La Justicia no es el dar o repartir cosas a la humanidad, sino el saber decidir a quien le pertenece esa cosa por derecho. La Justicia es ética, equidad y honestidad. Es la voluntad constante de dar a cada uno lo que es suyo. Es aquel referente de rectitud que gobierna la conducta y nos constriñe a respetar los derechos de los demás.
%5B1%5D.gif)
